Marian Burguès
"Els llançaires i els teixidors. Els primitius telers de mà tenien llançaires. El llançaire era un bordegassot que, situat al cap del teler, tirava la llançadora a l'altre cap, la qual era recollida pel teixidor per a llançar-la de nou al llançaire després d'haver trucat la passada i fer abaixar la calca amb el peu. Eren dos a teixir, a tornar fils i a comptar les passades quan convenia. Més avant, un inventor desconegut, ideà les cordetes que per mitjà d'una rateta i un mànec de fusta el teixidor tot sol feia anar les llançadores d'una banda a l'altra sense necessitat d'ajudant. En aquell temps que els teixidors treballaven quan volien havia esdevingut que el fabricant anava a les tavernes a suplicar que anessin a teixir perquè hi havia qui esperava la peça. En aquella època es venien les peces de drap de llana els dies de mercat a la plaça, com qualsevol altra mercaderia." (p. 54) "Els teixidors.- Com ja és sapigut, allà on hi ha treballadors lliures, que no vagin a toc de campana, els amos i engrescadors de totes les bromes i taboles són ells; a Sabadell eren els teixidors a mà (no hi havia telers mecànics). Les aspiracions de més llibertat i benestar eren ells els que les sentien i, a la seva manera, les cercaven. Ells feien festa el dilluns i devegades el dimarts, ells s'associaven (d'amagat), anaven al cafè en havent dinat i al vespre. A berenar, per qualsevol pretext; ara perquè havien acabat la peça, ara perquè en posaven de nova: car el teixidor se l'havia d'empesar, estendre, enrestellar i plegar. En aquests treballs s'ajudaven l'un a l'altre i, a la tarda, a berenar amb els ajudants. Gairebé tots, al matí, abans de començar, una rosquilla i mig petricó de barreja (mistela i aiguardent) i a les onze, un quarto d'aiguardent de la gana -era el vermut d'allavors- si era dolent, també era econòmic. Tavernes no en mancaven a cada carrer, sobretot a prop de les quadres de telers. Els teixidors els donaven vida. Alguns, no molts, es tenien el teler a l'entrada de casa seva: així eren més lliures en el treball. Molts es feien una caseta per no pagar lloguer, que allavors era de 16, 18, 20 o 24 duros l'any. Molts d'ells tenien bona fama d'estalviadors perquè son pare o avi es recordaven de l'any de la fam, quan la guerra dels francesos." (p. 72) "El teixidor cobrava per rams, per passades i llançadores, havent de pagar-se les nuades, l'empesar i el plegar. Es guanyaven la vida si tenien la sort de tenir feina seguida i bones peces a les quals no hi entressin massa colors i passades. Encara que en tot temps sembla calculat el guany pel cost de la vida de l'obrer. Era envejable només la llibertat que gaudien de treballar les hores que volien, fer festa quan els semblava i vetllar si així ho creien convenient. El vetllar en aquell temps era amb llum d'oli de ganxo i, si no te'l posaves al cap del nas, no hi veies gota. I així i tot es vetllava, pagant-se l'obrer el llum i l'oli." (p. 90)